El dol perinatal pot començar amb una pèrdua durant l’embaràs, en el moment del naixement o poc després, i pot deixar una empremta que va molt més enllà del moment en què va succeir. Quan una vida esperada no arriba a desenvolupar-se com s’havia imaginat, no només es perd un futur projectat, sinó també expectatives, vincles, identitat, plans i una part de la història que ja havia començat a construir-se.
De vegades, però, aquesta experiència no troba prou espai per ser viscuda. L’entorn pot no saber com acompanyar-la, pot haver-hi poca comprensió sobre el que significa aquesta pèrdua o pot aparèixer la necessitat de continuar endavant abans que el cos i l’emoció hagin pogut assimilar el que ha passat. I així, una experiència que necessita ser reconeguda pot quedar sense paraules, mentre el cos continua expressant allò que encara no ha pogut ser integrat.
Quan el cos continua recordant allò que ha passat
El dol no es viu només a través dels pensaments. També pot manifestar-se en forma de tensió, cansament, bloqueig, alteracions del son, sensacions físiques, hipervigilància, tristesa o una resposta emocional molt intensa davant de determinats records, dates, llocs o situacions relacionades amb l’embaràs, el naixement o la maternitat i paternitat.
A vegades pots sentir que racionalment has entès el que ha passat, però que hi ha alguna cosa dins teu que encara reacciona com si aquella experiència continués present. Pot ser una fotografia, una ecografia, una data assenyalada, una visita mèdica, un altre embaràs, veure un nadó o simplement adonar-te que s’acosta una data que el teu cos sembla recordar abans que tu mateixa.
Acompanyar el dol també significa poder escoltar aquestes respostes sense jutjar-les i entendre que l’emoció i el cos poden necessitar un temps i unes vies diferents de les que utilitza la ment per elaborar una experiència.
La mirada sistèmica: quan una pèrdua també forma part de la història familiar
Des de la mirada sistèmica, una pèrdua perinatal no s’observa únicament com una experiència individual, sinó també en relació amb els vincles i el sistema familiar del qual formes part.
Aquella vida, encara que hagi estat breu, ha format part de la vostra història. Reconèixer-ho no significa quedar atrapat en la pèrdua, sinó poder donar-li un lloc que permeti que la història pugui continuar sense haver de negar allò que va passar.
En aquest treball podem explorar com s’ha viscut la pèrdua, què va quedar expressat i què va quedar en silenci, quin lloc ha tingut dins la família i com ha afectat els diferents vincles. També podem observar si hi ha emocions que s’han quedat sense poder ser compartides, experiències que no han estat reconegudes o situacions en què la necessitat de protegir els altres ha fet que el propi dolor quedés en segon pla.
La mirada sistèmica no busca trobar culpables ni explicacions senzilles. Busca comprendre el territori relacional en què aquella experiència va succeir i donar espai al que necessita ser reconegut perquè pugui ocupar un lloc més integrat dins de la història familiar.
Quan l’experiència continua generant estrès emocional
Hi ha una altra dimensió que pot ser important en el procés: la manera com determinades experiències queden associades a una resposta d’estrès.
Potser hi ha un record concret que continua provocant una reacció molt intensa, una imatge que costa mirar, una situació que activa por o angoixa, o una part de l’experiència que sembla que el cos encara no ha pogut assimilar. En aquests casos, a més d’explorar el significat de l’experiència, pot ser útil treballar directament sobre la càrrega emocional que aquesta activa.
Aquí és on incorporo Wingwave dins del procés d’acompanyament.
Wingwave és un mètode que utilitza estimulació bilateral, habitualment mitjançant moviments oculars, juntament amb el treball sobre una situació o record específic, amb l’objectiu d’abordar l’estrès emocional associat a aquesta experiència.
En el context del dol perinatal, no es tracta d’esborrar un record ni d’eliminar el dolor que forma part d’una pèrdua significativa. L’objectiu és treballar aquelles respostes d’estrès que poden haver quedat associades a determinats moments de l’experiència i que continuen interferint en la manera com avui pots relacionar-te amb aquest record.
Cos, emoció i sistema: diferents portes d’entrada al procés
A Embody Emotions no parteixo d’una tècnica aplicada automàticament a un problema. Primer intentem comprendre quin és el teu territori i què està passant en aquest moment, perquè cada procés de dol és diferent i necessita una manera d’acompanyar-lo també diferent.
Podem entrar-hi a través de la paraula i de l’emoció, explorant què ha significat aquesta experiència per a tu i com ha transformat la teva història; a través del cos, escoltant les sensacions i les respostes que apareixen quan entres en contacte amb allò viscut; a través de la mirada sistèmica, observant els vincles, els llocs i les dinàmiques familiars que formen part d’aquesta història; i, quan sigui adequat, a través de Wingwave, treballant sobre la càrrega d’estrès emocional associada a determinats records o situacions.
No cal escollir d’entrada quin camí és el correcte. El procés ens ajuda a descobrir per on necessita ser abordada l’experiència.
Donar un lloc no significa deixar de sentir
Integrar un dol perinatal no significa oblidar, deixar enrere ni fer desaparèixer la tristesa. Tampoc significa haver de trobar un sentit a una pèrdua que potser no en té.
De vegades, integrar significa poder recordar sense que el cos hagi d’entrar en el mateix estat d’alarma; poder parlar d’allò que va passar sense quedar atrapat en la mateixa intensitat emocional; poder reconèixer aquella vida com a part de la pròpia història i, alhora, sentir que hi ha espai per continuar construint el present.
El que ha passat forma part de tu, però no ha de continuar ocupant tot el teu territori vital.
Si has viscut una pèrdua perinatal…
Si has viscut una pèrdua durant l’embaràs, el naixement o poc després i sents que encara hi ha emocions, records o respostes corporals que necessiten ser mirades, podem treballar-ho en consulta individual, presencial a Vilafranca del Penedès o online.
L’acompanyament integra mirada sistèmica, consciència corporal, gestió de l’estrès emocional i Wingwave, adaptant el procés al moment en què et trobes i a allò que necessites poder elaborar.
No cal que arribis sabent què necessites treballar. Podem començar per comprendre què està passant en el teu territori avui.