Hi ha moments en què, mirant enrere, apareix una sensació difícil d’ignorar: les relacions canvien, les persones són diferents, però d’alguna manera el que es viu dins del vincle acaba tenint un gust conegut.
Potser no és exactament el mateix, però hi ha alguna cosa que es repeteix, una manera de sentir, una dinàmica que torna, i amb ella la pregunta que pot emergir amb més o menys força: per què sempre trio malament la parella?
Aquesta pregunta sovint porta implícita una certa duresa cap a un mateix o una mateixa, com si hi hagués alguna cosa que s’estigués fent malament, però el que acostuma a haver-hi darrere no és tant un error com un patró que no sempre és visible des de fora.
Quan no és només qüestió de triar malament
És fàcil pensar que el problema està en l’elecció, en haver-se fixat en persones que no eren adequades o que no podien sostenir una relació, i tot i que això pot formar part de la realitat, sovint no explica del tot per què es repeteix.
El vincle amb l’altre no es construeix només des del que decidim de manera conscient, sinó també des de llocs més profunds, on es mouen necessitats, pors i formes d’estimar que s’han anat configurant amb el temps.
A vegades, sense adonar-nos-en, ens sentim atrets per allò que ens resulta familiar, encara que no sigui el que ens fa bé, perquè en aquesta familiaritat hi ha alguna cosa que el cos reconeix, encara que després generi malestar.
El pes dels patrons relacionals
Els patrons relacionals no són idees abstractes, sinó experiències que s’han anat sedimentant i que influeixen en com ens apropem a l’altre, en el que tolerem, en el que busquem i en el que evitem.
Això pot expressar-se de moltes maneres: sentir-se atret o atreta per persones emocionalment indisponibles, quedar-se en relacions amb poc espai real de trobada, o generar vincles intensos que després costen de sostenir.
No és tant que “triïs malament”, sinó que hi ha una manera de vincular-se que es posa en joc una vegada i una altra, fins que pot començar a ser mirada amb més consciència.
Quan el cos també forma part de la resposta
Més enllà del que es pot entendre des del cap, hi ha una part de l’experiència que es viu al cos, en forma de sensacions, d’atraccions, de rebuigs o de tensions que apareixen en el contacte amb l’altre.
Aquesta dimensió sovint queda fora quan intentem analitzar què passa, però és clau per comprendre per què determinades relacions ens atreuen o per què ens quedem en llocs que, des de fora, semblen poc clars.
És en aquesta escolta més subtil on poden començar a aparèixer matisos nous i on es pot obrir la possibilitat de relacionar-se d’una altra manera.
Sortir del bucle sense forçar el canvi
Entendre que hi ha un patró no implica haver-lo de canviar immediatament, sinó començar a crear un espai on aquest patró pugui ser vist, sentit i comprès amb més profunditat.
Des d’aquí, el canvi no ve tant de fer-ho diferent des de la voluntat, sinó de generar una transformació més interna que, a poc a poc, es reflecteix en la manera de vincular-se.
Un primer pas per comprendre què et passa
Si aquesta pregunta —per què sempre trio malament la parella— ressona en tu, potser no es tracta tant de trobar una resposta ràpida com d’obrir un espai per explorar què hi ha darrere d’aquesta repetició.
Pots aprofundir més en aquest procés aquí: Dificultat per trobar parella
embodyemotions.com 