El cos parla allò que la veu calla
Des de la mirada sistèmica, cada símptoma corporal és una expressió d’alguna cosa que, en algun moment, no va poder ser dita o viscuda plenament. El cos no menteix: comunica, protegeix i recorda.
Quan no ens sentim amb permís per expressar la ràbia —perquè ens van ensenyar que era dolenta, perquè temem fer mal o perdre l’afecte dels altres—, sovint fem una altra cosa: ens l’empassem.
El que ens empassem, el cos ho guarda
Aquesta emoció no desapareix. El cos, amb la seva saviesa, busca maneres de sostenir allò que no vam poder expressar. I de vegades ho fa creant una corassa, una capa que ens protegeix del dolor, de la vulnerabilitat o del rebuig.
Aquesta corassa, simbòlicament i també físicament, pot prendre la forma de pes de més. No com a enemic, sinó com a protector fidel, que ens ajuda a sostenir allò que va quedar pendent.
El sobrepès com a protector, no com a problema
Des d’aquesta mirada, el sobrepès pot ser una expressió d’una necessitat profunda: la de sentir-nos segurs, la de no haver de mostrar la ràbia o el dolor, la de mantenir-nos a una certa distància emocional del món.
Quan la ràbia pot ser reconeguda, escoltada i expressada amb respecte —sense jutjar-la ni reprimir-la—, el cos ja no necessita sostenir tant.
Escoltar el missatge del cos
A Embody Emotions entenem el cos com un aliat. No es tracta de lluitar contra ell, sinó d’escoltar el que ens està dient.
Cada quilo, cada tensió, cada emoció conté una informació valuosa sobre la nostra història, els nostres límits i les nostres necessitats.
🌿 Quan podem donar espai a allò que abans vam callar, el cos finalment pot descansar.
Perquè, al cap i a la fi, el que no s’expressa, es manifesta.
Embody Emotions 