Quan el desig de donar vida també demana consciència
Hi ha moments a la vida en què alguna cosa profunda es posa en moviment.
El desig de tenir un fill n’és un.
Quan aquest desig apareix, no només es mobilitza el cos. També s’activen emocions molt profundes, històries personals, dinàmiques de parella i vincles invisibles amb el sistema familiar del qual venim.
Per algunes persones, el camí cap a la maternitat o la paternitat flueix amb naturalitat.
Per altres, el procés es va tornant més complex del que imaginaven.
Mesos que passen.
Preguntes que apareixen.
Decisions que potser mai havien pensat que haurien de prendre.
En aquests moments és habitual que tota l’atenció es posi en la dimensió mèdica o biològica del procés. I és evident que aquesta part és important.
Però moltes vegades també hi ha una altra dimensió que queda en segon pla: la dimensió emocional i sistèmica.
A Embody Emotions entenem la fertilitat com un procés profundament humà, on el cos, les emocions i el sistema familiar estan íntimament connectats.
I on tot allò que forma part de la història —encara que sigui invisible— necessita, d’alguna manera, ser reconegut.
Quan l’embaràs no arriba
Quan una parella decideix tenir un fill, sovint ho fa amb il·lusió i amb la sensació que serà un procés relativament natural.
Però quan els mesos passen i l’embaràs no arriba, alguna cosa comença a canviar.
El desig continua present, però també apareixen altres emocions: frustració, tristesa, por, cansament, fins i tot una certa sensació de fracàs o de desconnexió amb el propi cos.
Moltes parelles viuen aquest procés en silenci.
I aquest silenci pot anar generant pressió dins de la relació, dins del cos i dins de la pròpia història personal.
És evident que en molts casos hi ha causes mèdiques que expliquen aquestes dificultats. Però també pot passar que hi hagi moviments emocionals inconscients que estiguin influint en com es viu aquest procés.
Històries familiars que encara pesen.
Pèrdues que no han pogut tenir lloc dins del sistema.
Pors profundes vinculades a la maternitat o a la paternitat.
Mirar aquestes dinàmiques amb respecte i sense buscar culpables pot aportar una nova comprensió del que està passant.
Quan el camí passa per la reproducció assistida
Quan l’embaràs natural no arriba, moltes parelles decideixen recórrer a la reproducció assistida.
La fecundació in vitro és una de les opcions més habituals i permet fecundar els òvuls i els espermatozoides de la mateixa parella en un laboratori.
Per moltes persones és un camí carregat d’esperança. Però també és un procés exigent a nivell físic i emocional.
Tractaments hormonals.
Proves mèdiques.
Esperes llargues.
Moments d’incertesa.
En aquests processos acostumen a crear-se diversos embrions, però només alguns arriben a implantar-se.
Els altres poden quedar congelats, donar-se a investigació o deixar de conservar-se.
Des d’una mirada sistèmica, moltes persones senten que aquests embrions també formen part de la seva història familiar. Que, d’alguna manera, també formen part del moviment de vida que s’ha posat en marxa.
Quan aquestes realitats queden completament invisibles o sense reconeixement, poden quedar com presències silencioses dins del sistema.
Donar-los un lloc simbòlic és, simplement, una manera d’honrar la vida que va començar a moure’s.
Quan una dona decideix ser mare en solitari
Cada vegada hi ha més dones que decideixen ser mares sense parella i opten per una inseminació o fecundació amb semen de donant.
És una decisió profunda, valenta i sovint molt conscient.
Una decisió que neix d’un desig genuí de donar vida.
Al mateix temps, des d’una mirada sistèmica, és important recordar que tota vida té un origen doble.
Encara que el pare biològic no sigui conegut, la seva existència forma part de la història del fill.
Quan aquest origen pot ser reconegut amb respecte —encara que sigui de manera simbòlica—, el nen o la nena pot sentir que la seva història té més completitud.
Quan un home decideix ser pare a través d’una gestació subrogada
També hi ha homes que decideixen ser pares a través d’un procés de gestació subrogada.
En aquests casos, una dona gesta l’embrió perquè aquest nen pugui néixer.
En aquest camí poden participar diverses persones que fan possible aquesta vida: el pare biològic, la dona que gesta i, en alguns casos, una donant d’òvul.
Cadascuna d’aquestes persones ocupa un lloc dins de la història d’aquest infant.
Quan alguna d’aquestes figures queda invisibilitzada o exclosa, el sistema pot quedar desordenat.
Reconèixer el paper de cadascú és una manera d’honrar el camí que ha fet possible aquest naixement.
El que queda fora també forma part de la història
En molts processos de fertilitat —naturals o assistits— hi ha realitats que sovint queden en silenci.
Embrions que no arriben a néixer.
Donants que no es coneixen.
Persones que han participat en el procés de donar vida.
Històries familiars que no s’han pogut mirar.
Quan aquestes realitats queden excloses o sense reconèixer, el sistema familiar pot intentar compensar-ho d’alguna manera en les generacions següents.
Per això, donar un lloc a tot el que forma part de la història —encara que sigui simbòlicament— pot aportar més ordre, més pau i més llibertat dins del sistema.
Cada història és única
Les situacions que has llegit aquí són només alguns exemples dels camins possibles cap a la maternitat i la paternitat.
La realitat és molt més àmplia.
Hi ha pèrdues gestacionals, interrupcions d’embaràs, adopcions, donacions d’òvuls, famílies reconstituïdes i moltes altres històries que també formen part del mapa de la fertilitat.
Si sents que hi ha alguna cosa en la teva història que necessita ser mirada, encara que no encaixi en cap dels exemples anteriors, pots contactar amb mi.
A Embody Emotions treballem per donar lloc, reconèixer i ordenar allò que forma part de la vida.
Perquè quan cada element ocupa el seu lloc, el sistema pot respirar amb més calma.
Si estàs vivint un procés de fertilitat i sents que potser hi ha una dimensió emocional o sistèmica que vols explorar, pots escriure’m.
Parlarem amb calma de la teva situació i veurem com puc acompanyar-te.
FORMULARI DE CONTACTE
Paraules clau:
Teràpia Gestalt, Programació NeuroLingüística (PNL), coaching wingwave, Vilafranca del Penedès, centre terapèutic, constel·lacions familiars, constel·lacions akàxiques, coaching sistèmic, constel·lacions organitzacionals, gestió de l’estrès emocional, gestió de les emocions, gestió del trauma, enfoc humanista, dificultats per quedar-te embarassada, maternitat i paternitat conscient
Palabras clave:
Terapia Gestalt, Programación NeuroLinguística (PNL), coaching wingwave, Vilafranca del Penedès, centro terapéutico, constelaciones familiares, constelaciones akáshicas, coaching sistémico, constelaciones organizacionales, gestión del estrés emocional, gestión de las emociones, gestión del trauma, enfoque humanista, dificultades por quedarte embarazada, maternidad y paternidad consciente.
embodyemotions.com 